■ pagar

Homòfon: pagà, pegar
Etimologia: del ll. pacare ‘pacificar; apaivagar; satisfer’, der. de pax, pacis ‘pau’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Satisfer a algú allò que hom li deu. Pagar el lloguer al propietari. Pagar els seus creditors.
    2. figuradament Pagar el seu deute a la pàtria.
    3. pagar algú amb la mateixa moneda figuradament Tractar-lo de la mateixa manera que ens ha tractat o ens tracta a nosaltres.
  2. transitiu
    1. Satisfer el preu d’una cosa que hom compra, rep, etc. La casa ja és seva: ahir la va pagar. Pagar el vi a un preu molt alt. Pagar la beguda d’uns amics.
    2. figuradament La va fer grossa, però ja l’ha pagada cara. Qui la fa que la pagui. Ja me la pagaràs! Pagar la festa.
  3. usat absolutament
    1. Pagar en or. Pagar per endavant. Pagar al comptat.
    2. figuradament Qui trenca, paga. Pagar justos per pecadors.
    3. qui paga mana Refrany que significa que el qui paga com cal té dret a ésser atès en tot el que disposa.
    4. pagant, sant Pere canta Refrany que significa que els diners ho aconsegueixen tot.
  4. pronominal Tenir en molt el propi mèrit, els elogis rebuts, etc. Ell es paga molt dels elogis dels seus companys.