■ pagès | pagesa

Etimologia: del ll. td. pagensis ‘el qui viu al pagus, el camp’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení Home, dona, del camp.
  2. masculí i femení
    1. El qui es dedica al conreu de la terra.
    2. pagès de remença història del dret català A l’edat mitjana, pagès que estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos.
  3. adjectiu Relatiu o pertanyent a la gent del camp. Costums pagesos. Té un aire tot pagès.
  4. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit d’un home rústic, de maneres poc corteses. Aquell és un pagès.
    2. fer el pagès Fer com aquell qui no entén una cosa.
  5. masculí El camp, per oposició a ciutat, a vila. He passat un mes a pagès.
  6. masculí i femení història Del segle XI al XVI, habitant d’un pagus, o fora de poblat, també conegut a l’alta edat mitjana per rústec (home del camp).