■ padrí
| | padrina

Etimologia: del ll. vg. *patrīnus, íd., der. de pater, -tris ‘pare’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
    1. catolicisme Persona que presenta l’infant a les fonts baptismals i contreu l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares.
    2. per analogia La campana fou batejada amb el nom d’Eulàlia: foren padrins el comte i la comtessa.
  2. Persona que assisteix una altra que rep el sagrament de la confirmació, del matrimoni, de l’ordenació, una religiosa que professa, etc.
  3. Persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau acadèmic, etc.
  4. Persona que protegeix algú en les seves pretensions, plans, propòsits, etc. Anirà lluny, en els seus afers: té un bon padrí.
  5. col·loquialment
    1. Vell.
    2. Avi.
  6. fer veure la padrina (a algú) figuradament i col·loquialment Causar-li un dolor fort.