■ pacient

Partició sil·làbica: pa_ci_ent
Etimologia: del ll. patiens, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que té paciència. És una dona molt pacient. Un investigador pacient.
  2. masculí i femení medicina Persona que pateix una malaltia, un mal físic, i se sotmet a un tractament o a una operació per tal de guarir-se.
  3. subjecte pacient (o simplement pacient) gramàtica Persona o cosa que rep l’acció representada pel verb, en contraposició al subjecte agent, que la fa.