■ pólvora

Etimologia: ant. també pólvera, ll. *pŭlvĕra, pl. neutre de pŭlvis, -ĕris ‘pols’; començà significant ‘polsina, pols d’ús mèdic o cosmètic’; el sentit de matèria explosiva apareix al s. XIV 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. explosius Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, sòlida i generalment en forma de grans, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, preparar focs d’artifici, etc.
    2. Nom d’altres mescles explosives.
    3. ésser una pólvora figuradament Ésser molt irascible.
    4. ésser (algú) viu com la pólvora figuradament Ésser de reaccions molt ràpides.
    5. gastar la pólvora en salves figuradament Emprar mitjans del tot ineficaços per a aconseguir quelcom.
    6. no haver inventat la pólvora figuradament No ésser gaire intel·ligent.
  2. plural
    1. Substància sòlida reduïda a partícules molt fines.
    2. cosmètica Cosmètic en pols que és aplicat especialment sobre el cutis, com a afait.
    3. farmàcia, indústria farmacèutica Forma farmacèutica obtinguda per divisió repetida de drogues o productes químics, sòlids i secs fins a arribar a partícules de petites dimensions, variables, però homogènies.