■ oxigen

Etimologia: del fr. oxygène, gr. oxýs ‘àcid’ i génos ‘naixement’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. [símbol O] química inorgànica Element no-metàl·lic de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
  2. cicle de l’oxigen bioquímica Conjunt de processos de les cèl·lules fotosintètiques i de les heteròtrofes que comporta una producció d’oxigen en aquelles i el seu consum en aquestes.
  3. fluorur d’oxigen [OF2] química inorgànica Gas groguenc tòxic obtingut fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hidròxid sòdic.
  4. transport de l’oxigen bioquímica Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits.