■ ortogonal

Compareu: octogonal
Etimologia: del b. ll. orthogonalis, der. del b. ll. orthogonus, del gr. orthógōnos ‘que té angles rectes’
    adjectiu
  1. geometria Que forma angles rectes. Projecció ortogonal. Sistema de coordenades ortogonals.
  2. àlgebra
    1. En un espai vectorial que té definit un producte escalar, dit de dos vectors a i b el producte escalar dels quals és zero.
    2. En un espai vectorial, dit del subconjunt de vectors cadascun dels quals és ortogonal als altres vectors del subconjunt.
    3. En un espai vectorial, dit dels subconjunts A i B quan cada vector de A és ortogonal a tots els vectors de B.
    4. Dit de la matriu la transposada i la inversa de la qual coincideixen.
  3. anàlisi matemàtica En un espai de funcions que té definit un producte escalar, dit de les funcions f(x) i g(x) el producte escalar de les quals és zero.