■ ornament

Etimologia: del ll. ornamentum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Allò que s’afegeix a una cosa per embellir-la o adornar-la.
  2. plural heràldica Acompanyament.
  3. música Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d’una línia melòdica, sense alterar-la.
  4. ornament litúrgic (o simplement ornament) indumentària i litúrgia Cadascun dels vestits o peces propis dels ministres del culte amb els quals aquests es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.