■ oració

Partició sil·làbica: o_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. oratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. literatura i retòrica Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L’oració inaugural.
  2. gramàtica
    1. Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament o no, que relaciona i concerta un sintagma nominal (amb la funció de subjecte) amb un sintagma verbal (amb la funció de predicat).
    2. oració composta Oració formada per dues o més oracions (o proposicions) mitjançant la juxtaposició, la coordinació o la subordinació.
    3. parts de l’oració Segons la gramàtica tradicional, classes generals de mots, les quals, d’una banda, intenten d’expressar els conceptes de les realitats i, d’una altra, manifesten la funció d’aquests diversos mots dins l’oració. Són: substantiu, adjectiu, pronom, article, verb, adverbi, preposició i conjunció.
  3. religió, cristianisme i litúrgia
    1. Prec, súplica feta a la divinitat. Dir una oració. Fer oració.
    2. Tota fórmula litúrgica pronunciada pel sacerdot en nom de l’assemblea i que acaba amb una clàusula que reclama l’amén de tots.
    3. Toc d’oració. Tocar l’oració.
    4. plural Fórmules de pregària elementals que solen trobar-se al principi del catecisme.
    5. plural Catecisme, doctrina. Aprendre, saber, les oracions.
    6. oració dels fidels Pregària per totes les necessitats de l’Església i del món feta en el curs de la celebració litúrgica.
    7. oració dominical Parenostre.
    8. oració mental Meditació.
    9. oració mental Oració sense proferir paraules.
    10. oració sobre les ofrenes En el ritu romà, oració que diu el celebrant després l’ofertori, immediatament abans del prefaci.
    11. trencar les oracions (a algú) figuradament Interrompre’l i fer-li perdre el fil de les idees.