Es mostren 2 resultats

■ on

on

Etimologia: del ll. ŭnde ‘d’on’ 1a font: s. XII, Hom.
    adverbi
    1. A o en quin lloc (escrit on o a on), de quin lloc (d’on), per quin lloc (per on). On vas? o a on vas? D’on veniu? Per on passareu?
    2. En el qual lloc (on), del qual lloc (d’on), pel qual lloc (per on). La casa on viuen. El país d’on venen. El camí per on han passat.
    3. per extensió Busca les paraules on hi ha una ‘r’. Recorda aquella faula on es diu que les formigues...
    4. on que Onsevulla que, en qualsevol banda que. On que vagis, et trobaré.
  2. d’on De la qual cosa. D’on podem deduir que...
  3. on (o per on) Per la qual cosa (amb sentit causal). Sé que haveu dit paraules desplaents sobre mi, on us demano que vulgueu rectificar-les.
  4. Ara bé, això suposat, això demostrat, al punt on som del raonament.

■ on

adverbi A o en quin lloc escrit on o a on , de quin lloc d’on , per quin lloc per on On vas o a on vas D’on veniu Per on passareu En el qual lloc on , del qual lloc d’on , pel qual lloc per on La casa on viuen El país d’on venen El camí per on han passat per extensió Busca les paraules on hi ha una ‘r’ Recorda aquella faula on es diu que les formigues on que Onsevulla…
Traducció

on-line*

on-line*

locució adjectiva i locució adverbial informàtica i telecomunicacions En línia