■ obstrucció

Partició sil·làbica: obs_truc_ci_ó
Etimologia: del ll. obstructio, -ōnis, íd. 1a font: 1628
    femení
    1. Acció d’obstruir o d’obstruir-se;
    2. l’efecte.
  2. esports
    1. Acció d’entrebancar el pas o la jugada del contrari;
    2. l’efecte.
    3. Falta que es produeix quan un jugador impedeix l’acció d’un contrari.
  3. patologia
    1. Tancament o dificultat de pas d’un conducte orgànic, causat per les substàncies acumulades en el seu interior.
    2. obstrucció intestinal ili 2.
  4. ciències polítiques Sistema o tàctica emprada en les assemblees polítiques per impedir o retardar un acord.
  5. tàctica Obstacles posats per tal d’impedir o fer retardar l’avanç dels enemics (mines, destruccions, incendis, etc.).