■ observació

Partició sil·làbica: ob_ser_va_ci_ó
Etimologia: del ll. observatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció d’observar.
  2. Advertiment motivat per alguna cosa observada. Fer una observació a un empleat.
  3. filosofia Mètode científic que es diferencia de l’experimentació en el fet que no hi ha intervenció del subjecte cognoscent per a modificar les condicions del fenomen.
  4. ciències militars Acció de vigilar el camp enemic, el moviment de tropes, etc.
  5. nàutica
    1. Mesura, efectuada pel pilot d’una embarcació, que permet la determinació de la posició i del rumb.
    2. observació d’un astre Acció d’observar un astre per tal d’obtenir-ne alguna de les coordenades o alguna altra dada.
  6. sociologia Tècnica de recerca utilitzada en sociologia i en antropologia.
  7. observació del tir armament Determinació de la situació relativa de l’objectiu i de l’explosió, per tal de poder introduir les correccions necessàries a la direcció i a l’angle de tir per a millorar la punteria.