■ obsequiar

Partició sil·làbica: ob_se_qui_ar
Etimologia: del b. ll. obsequiare ‘servir, oficiar’ 1a font: 1731
verb transitiu Mostrar deferència (envers algú) omplint-lo d’atencions, fent-li presents, invitant-lo a festes, àpats, etc. El van obsequiar amb un lot de llibres.