■ obscur
| | obscura

Etimologia: del ll. obscūrus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Fosc, mancat de llum. Cambra obscura.
  2. figuradament
    1. Fosc, no gens clar, dit d’una idea, d’un escrit, difícils de comprendre. Un text obscur.
    2. per extensió Un escriptor obscur.
  3. Humil, poc o no gens conegut. Un obscur metge de poble. Menar una vida obscura. S’ha instal·lat en un obscur poble de muntanya.