■ obrer | obrera

Etimologia: del ll. operarius, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als obrers. La classe obrera.
    2. Treballador, feiner.
    3. dia obrer Dia de feina, feiner.
    4. moviment obrer història i sociologia Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
  2. masculí i femení dret del treball
    1. Persona que treballa en un ofici manual en qualitat d’assalariat.
    2. obrer especialitzat (o especialista) Obrer que executa en un taller operacions que no requereixen el coneixement de l’ofici, però sí un període de pràctiques i d’adaptació.
    3. obrer qualificat Obrer que, després d’haver passat per un període de prova previst o reglamentari, executa una tasca per a la qual necessita un certificat d’aptitud professional semblant a la que es requereix per a la coneixença d’un ofici.
  3. masculí i femení Mestre d’obres, mestre de cases.
  4. masculí història
    1. dret canònic Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
    2. En l’administració municipal catalana de l’antic règim, funcionari que tenia cura de les obres públiques, de la neteja i de la policia de les places i els carrers pel que feia a l’arreglament i agençament.
  5. femení i adjectiu entomologia Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.