■ obliqüitat

Partició sil·làbica: o_bli_qüi_tat
Etimologia: del ll. obliquĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení geometria
  1. Qualitat d’oblic.
  2. Desviació major o menor de la perpendicularitat o del paral·lelisme.
  3. obliqüitat de l’eclíptica astronomia Angle que determinen el pla de l’eclíptica i el pla de l’equador celeste.