■ oblidar

Etimologia: del ll. vg. *oblitare, freqüentatiu de oblivisci ‘oblidar’ (participi oblītus) 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Perdre la memòria d’una cosa, no recordar-la. He oblidat què em vas dir ahir.
    2. No tenir una cosa present a l’esperit. Sabia la data, però l’he oblidada.
    3. No pensar a agafar. Oblidar un objecte en un indret. He oblidat els guants en el cotxe.
    1. transitiu No pensar en algú o en alguna cosa per negligència o per desafecte. Oblidar algú el seu deure. No oblideu els pobres.
    2. pronominal No us oblideu dels pobres.
  3. pronominal No recordar-se. S’ha oblidat de comprar peres.