■ oblic | obliqua

Etimologia: del ll. obliquus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. geometria Dit de les rectes i dels plans que no són perpendiculars ni paral·lels entre ells.
    2. Dit del prisma determinat per la intersecció d’una superfície prismàtica amb dos plans no perpendiculars a les arestes d’aquella.
    3. Dit del cilindre determinat per la intersecció d’una superfície cilíndrica amb dos plans no perpendiculars a la generatriu de la superfície.
    4. Dit del con i de la piràmide l’altura dels quals no talla la respectiva base en el seu centre.
  2. figuradament Que obra o s’executa indirectament, per vies indirectes.
  3. cas oblic gramàtica Dit de qualsevol dels casos de la declinació, llevat del nominatiu (cas recte).
  4. marxa obliqua patologia Marxa que s’inclina a dreta o a esquerra.
  5. músculs oblics anatomia Músculs del ventre, de l’ull.