■ objecció

Partició sil·làbica: ob_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. objectio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. Allò que hom oposa a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la. Fer una objecció. Respondre a una objecció. Refutar una objecció.
  2. objecció de consciència sociologia i dret
    1. Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
    2. especialment Actitud de qui es nega al servei militar o a fer servir armes.