■ obertura

Etimologia: del ll. apertura, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció d’obrir o d’obrir-se;
    2. l’efecte. L’obertura d’un canal de comunicació. L’obertura d’una sessió.
    3. obertura dels tribunals dret processal Acte d’inaugurar les tasques de l’any judicial.
    4. obertura de testament dret civil Acte d’obrir el testament i de llegir-lo davant el jutge, el notari i els testimonis.
    5. sessió d’obertura Acte inaugural d’un curs, d’un congrés, etc.
  2. arquitectura i construcció Buit en una paret, en una construcció, per donar pas o fer entrar claror.
  3. botànica Porus germinatiu de l’exina dels grans de pol·len.
  4. fonètica, fonologia Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
  5. geometria Grau de divergència dels costats d’un angle, d’un compàs, etc.
  6. història del dret català Als segles XI, XII i XIII, fet de tornar el feu en poder del senyor alodiari.
  7. jocs d’entreteniment Primera fase de les partides d’escacs, durant la qual els jugadors mobilitzen les peces tot plantejant el desenvolupament de la partida.
  8. música Peça musical breu per a orquestra, que fa d’introducció a una obra més extensa, generalment vocal.
  9. òptica Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l’objecte, penetren en un instrument òptic.
  10. ciències polítiques Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics. Finalment, el govern va anunciar un règim d’obertura.
  11. obertura de crèdit economia i dret mercantil Acció d’obrir un crèdit.
  12. obertura d’un circuit electricitat Interrupció d’un circuit elèctric pel qual circula un determinat corrent elèctric.