■ obediència

Partició sil·làbica: o_be_di_èn_ci_a
Etimologia: del ll. oboedientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’obeir;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat d’obedient.
  3. religió i cristianisme
    1. Virtut consistent a sotmetre la voluntat pròpia al judici d’un altre, reconegut com a superior jeràrquic legítim.
    2. Precepte, instrucció o penitència que el superior imposa a un religiós.
    3. en virtut de santa obediència Per obligació ineludible, fundada en el vot d’obediència.
    4. obediència cega Mena d’obediència consistent a seguir i a fer propi el judici del superior religiós sense examinar ni valorar els motius del manament.
  4. Antigament, domini o subjecció sobre persones o pobles. Tenir un poble en obediència.
  5. Fidelitat del súbdit al sobirà. Jurar obediència al rei.
  6. Pertinença a una causa, a una ideologia, a un partit. Comunista d’obediència soviètica.