■ nutrient

Partició sil·làbica: nu_tri_ent
Etimologia: del ll. nutriens, -ntis, participi pres. de nutrīre ‘nodrir’
  1. adjectiu Que nodreix.
  2. masculí Allò que serveix per a nodrir.
  3. adjectiu i masculí
    1. alimentació, indústries alimentàries Dit de la substància útil per al metabolisme orgànic, que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme per mitjà de la digestió.
    2. botànica i ecologia Dit de la substància necessària per a l’activitat vital dels vegetals, present a l’aigua o al sòl. Nutrients químics. Un sòl, unes aigües, pobres en nutrients.