numerari
| | numerària

Accessory
Etimologia: del ll. td. numerarius, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu matemàtiques Que serveix per a comptar.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit de cadascun dels individus que, amb nombre regular, formen una facultat o un col·legi i hi ocupen una plaça acadèmica amb propietat (o adquirida generalment després d’un exercici d’oposició). Un catedràtic numerari.
  3. masculí
    1. Moneda encunyada, unitat de compte del diner.
    2. Diner efectiu.