■ nul
| | nul·la

Etimologia: del ll. nullus, -a, -um ‘ningú, cap, nul’, de ne i ullus, -a, -um ‘cap, algun’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
    1. Que es redueix a no res, no existent. Rendiment nul. Diferència molt petita o nul·la.
    2. Inepte o inútil. El defensa central és completament nul.
  2. dret Que no té cap validesa o força legal.
  3. per extensió esports
    1. Dit de la prova, l’exercici o l’intent que és declarat no vàlid.
    2. especialment En la boxa, dit del combat a la fi del qual cap dels boxadors no és declarat guanyador.
  4. matemàtiques
    1. Que val zero.
    2. Dit de la matriu tots els elements de la qual són zeros.
    3. Dit de la successió de nombres que té per límit zero.