■ novè
| | novena

Etimologia: del ll. novēnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 9è 9a] Que, en una sèrie, en té vuit davant seu, el que fa nou. Ell és el novè de classe. Pius novè.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en nou parts iguals. Cinc novenes parts dels electors.
    2. masculí Cinc novens, 5/9.