■ notable

Etimologia: del ll. notabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu
    1. Susceptible d’ésser notat, advertit.
    2. especialment Que atreu l’atenció pel seu interès, per la seva qualitat o magnitud o per la seva raresa. Té una notable capacitat de treball. És un home notable en molts aspectes. Un exemplar notable de diamant.
    3. per extensió Important. Hi havia tota la gent notable de la vila. Això els ha causat un notable perjudici.
  2. masculí ensenyament Qualificació, en un examen, una prova, etc., inferior a la màxima qualificació, l’excel·lent, i superior al bé.
  3. assemblea dels notables història A França, a l’antic règim, assemblea formada pels membres més representatius de cadascun dels tres estats que era convocada pel rei, en els moments de crisi, amb caràcter consultiu.