■ normal

Etimologia: del fr. normal, íd., del ll. normalis ‘fet a escaire’, terme només geomètric 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que és conforme a la norma, que no se’n desvia.
    2. per extensió Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural, que és conforme al tipus més freqüent o com d’ordinari. El funcionament normal d’un òrgan. Darrerament no té un aspecte normal.
    3. per extensió Comprensible, lògic, excusable. No t’enfadis amb ell: és normal, que vacil·li.
  2. adjectiu Que serveix de norma.
  3. adjectiu geometria
    1. Perpendicular.
    2. línia normal (o simplement normal) Línia perpendicular a la tangent d’una corba o al pla tangent a una superfície, en el seu punt de contacte.
  4. adjectiu química Dit de la solució que, en 1 000 ml de dissolució, conté un equivalent gram de solut.
  5. condicions normals física Situació d’un sistema sotmès a una pressió de 760 mm de mercuri i a una temperatura de 0°C.
  6. escola normal (o simplement normal) ensenyament Escola destinada a la formació dels mestres d’escola on s’imparteix l’ensenyament normal.