nombre
Accessory
Compareu: número
Etimologia: del ll. nŭmĕrus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. nŭmĕrus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
-
matemàtiques
- [abreviatura n., nre.] Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
- nombre abstracte Nombre que no és concret.
- nombre aleatori Nombre constituït per xifres aleatòries, cadascuna de les quals és elegida independentment de les altres.
- nombre algèbric Nombre que és solució d’una equació algèbrica racional.
- nombre aritmètic Nombre sense signe.
- nombre cardinal Nombre que indica la quantitat d’objectes d’un conjunt.
- nombre complex Nombre que pot ésser expressat com a suma d’un nombre real i d’un nombre imaginari.
- nombre compost Nombre que consta de més d’una xifra.
- nombre concret Nombre no abstracte, és a dir, que expressa la quantitat d’una determinada cosa.
- nombre decimal Nombre racional que, multiplicat per una potència positiva de 10, dona un nombre enter.
- nombre diàdic Nombre racional que és el quocient d’un nombre enter per una potència positiva de 2.
- nombre dígit Nombre que, en el sistema de numeració decimal, consta d’una sola xifra.
- nombre d’or Nombre donat per l’expressió (1+ √5) /2, que equival aproximadament a 1,618 i que correspon a una proporció considerada particularment estètica.
- nombre enter Nombre que determina quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
- nombre figurat Cadascun dels nombres de la successió formada pels nombres 1, 1+2, 1+2+3, 1+2+3+4, etc.
- nombre fraccionari Nombre racional no enter.
- nombre imaginari Nombre complex no real.
- nombre imperfecte Nombre que no és perfecte.
- nombre irracional Nombre real no racional.
- nombre mixt Nombre que pot ésser expressat com a suma d’un nombre enter i un nombre fraccionari.
- nombre natural Nombre que serveix per a comptar els elements d’un conjunt.
- nombre negatiu Nombre més petit que el zero.
- nombre ordinal Nombre que expressa el lloc en una successió d’objectes.
- nombre parell Nombre enter que no és imparell.
- nombre perfecte Nombre enter que és igual a la suma de tots els seus divisors excepte ell mateix.
- nombre positiu Nombre més gran que el zero.
- nombre primer Nombre natural més gran que la unitat que només és divisible per ell mateix i per la unitat.
- nombre quadrat (o nombre quadrat perfecte) Nombre enter que és igual a un altre nombre enter elevat al quadrat.
- nombre racional Conjunt de fraccions equivalents que representen una mateixa quantitat, entera o no.
- nombre real Cadascun dels nombres que hom pot obtenir en mesurar magnituds contínues.
- nombres amigables Parella de nombres cadascun dels quals és igual a la suma de les parts alíquotes de l’altre, excepte aquest altre.
- nombres coprimers Nombres primers entre ells.
- nombre senar Nombre imparell.
- nombre sencer Nombre enter.
- nombres heterogenis Nombres no homogenis.
- nombres homogenis Nombres que tenen els mateixos factors primers.
- nombres piramidals Nombres que expressen la quantitat de boles que poden ésser disposades formant una piràmide triangular o bé quadrada.
- nombres pitagòrics Cadascuna de les ternes de nombres que són solució de l’equació x2 + y2= z2. Per exemple, 3, 4, 5.
- nombres poligonals Nombres que donen la quantitat de boles que hom pot disposar formant un triangle equilàter, un quadrat o bé qualsevol polígon regular.
- nombres primers entre ells Nombres que no tenen altre divisor comú sinó la unitat.
- nombres triangulars Nombres que expressen el nombre de boles que poden ésser disposades formant un triangle equilàter.
- nombre transcendent Nombre real no algèbric.
- nombre transfinit Nombre cardinal o ordinal d’un conjunt no finit.
- nombre trencat Nombre fraccionari.
-
per extensió
- Un gran nombre de convidats. Els descontents són en petit nombre. Un nombre infinit d’ocells.
- Gran nombre. Nombre de persones hagué de restar a fora.
- sens nombre Innombrables.
- gramàtica Categoria o morfema gramatical que oposa la representació d’una entitat individualitzada (singularitat) a la representació de més d’una d’elles (pluralitat).
- retòrica Harmonia del discurs que resulta d’un cert ritme de la frase.
- indústria tèxtil Quantitat de fils i de passades que té un teixit en una unitat de superfície, generalment 1 cm2.
- llei dels grans nombres estadística Teorema que estableix que la freqüència relativa d’un esdeveniment al llarg de n temptatives elementals independents convergeix en probabilitat vers la probabilitat de l’esdeveniment.
- nombre característic física Cadascun dels nombres adimensionals que hom obté en establir la relació entre grups de magnituds físiques (forces, velocitats, energies, volums, etc.).
- teoria de nombres matemàtiques Part de la matemàtica que estudia les relacions entre els nombres enters.