■ noble

Etimologia: del ll. nobĭlis, íd., ll. arcaic gnobilis ‘conegut, il·lustre’, de la mateixa arrel gnoscĕre de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu sociologia i història Dit de l’individu que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de preeminències hereditàries. Ésser noble de naixença. El rei l’ha fet noble. Un noble arruïnat.
  2. masculí i femení
    1. Membre de la noblesa.
    2. història Tractament honorífic donat als nobles.
  3. adjectiu per extensió Elevat, entre els altres, en dignitat, mèrit, distinció; incapaç de sentiments baixos, plebeus. Un cor noble. Un propòsit noble.
  4. adjectiu cinegètica Dit de l’ocell de presa que es pot dreçar per a la caça.
  5. masculí numismàtica Moneda d’or anglesa que estigué en circulació a Castella i Aragó al segle XV.