■ neutralitzar

Partició sil·làbica: neu_tra_lit_zar
Etimologia: de neutral 1a font: 1888, DLab.
    verb transitiu
    1. Fer neutre.
    2. Destruir els efectes d’alguna cosa contraposant-li una acció contrària. Les idees no poden ésser neutralitzades sinó per idees.
  2. química
    1. Fer una reacció de neutralització.
    2. Portar una solució aquosa àcida o bàsica a pH neutre per addició de bases o àcids, respectivament.