■ necessari | necessària

Etimologia: del ll. necessarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. De què hom no pot passar-se, no pot prescindir. No tenir el diner necessari. És útil, però no necessari.
    2. el necessari Allò que és necessari per a viure.
  2. femení obsolet Comuna, latrina.
  3. adjectiu filosofia
    1. Dit d’allò que, realment o lògicament, no pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se.
    2. ésser necessari usat absolutament Déu.