■ neòfit | neòfita

Partició sil·làbica: ne_ò_fit
Etimologia: del ll. td. neophўtus, i aquest, del gr. neóphytos ‘nou plantat, iniciat en una religió o doctrina’ 1a font: s. XIII, Arnau
    masculí i femení
  1. religió Persona que és iniciada en la fe i el culte d’una religió.
  2. per extensió Persona que s’ha adherit recentment a una doctrina, a un moviment o un partit polític, etc.