■ natiu | nativa

Partició sil·làbica: na_tiu
Etimologia: del ll. nativus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Conferit amb la naixença, no adquirit, sinó nat amb un mateix. Les qualitats natives de l’individu.
  2. adjectiu No preparat anticipadament.
  3. adjectiu mineralogia
    1. Dit de l’estat en què es presenten certs elements en la natura, quan no són combinats.
    2. Dit dels elements que es presenten en aquest estat. Or, argent, natius.
  4. adjectiu Natal.
  5. adjectiu i masculí i femení Nadiu. El poble natiu.
  6. informàtica Que ha estat específicament dissenyat per a ésser executat en una plataforma concreta. Aplicació nativa. Programa natiu.