■ nat
| | nada

Etimologia: del ll. natus, -a, -um, participi de nasci ‘néixer’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Nascut. Nat l’any 1940.
    2. Que ho és de manera innata; consumat. És un artista nat.
    3. Dit de l’aptitud, qualitat o defecte connaturals; innat. Té una predisposició nada per la música.
  2. Dit del títol o càrrec que hom té pel sol fet de tenir-ne un altre. L’alcalde és el president nat de la comissió.
  3. [usat per a reforçar mots com ara ningú, persona, res, en expressions negatives] No ho veurà persona nada.