■ multiplicar

Etimologia: del ll. multiplicare, íd., der. de multĭplex, -ĭcis ‘que té molts plecs, múltiple’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer créixer en nombre, fer més nombrós. Així multiplicareu els guanys.
    2. pronominal Ara s’han multiplicat les probabilitats. Creixeu i multipliqueu-vos.
    3. pronominal Fer, algú, la feina de molts, estar en tot, etc. Em vaig haver de multiplicar per a enllestir-ho a temps.
  2. transitiu aritmètica i àlgebra Efectuar una multiplicació.