■ mullar

Etimologia: del ll. vg. mŏllĭare ‘estovar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Adherir-se, l’aigua o un altre líquid, a la superfície d’alguna cosa o penetrar els seus porus. La pluja no ha arribat a mullar els carrers.
    2. pronominal Anit no vam entrar les cadires i s’han ben mullat. Si no m’emporto el paraigua, em mullaré.
    1. transitiu Fer esdevenir moll, cobert o impregnat d’aigua o d’un altre líquid. Quan pren aigua beneita, mulla tota la mà. Sempre mullava les llesques amb vi.
    2. pronominal Mulla’t les mans.
    3. mullar-se el cul figuradament i col·loquialment Comprometre’s, arriscar-se.
  3. intransitiu Treure profit d’alguna cosa; sucar. En aquell negoci no vam mullar.