mossèn

Accessory
Etimologia: d’una reducció per haplologia del cat. ant. mossènyer (mon sènyer) En, en trobar-se en posició proclítica, sobretot davant de mot començat en consonant palatal, mossenye en, mossenye’n (Jacme, Joan, Llorenç), amb dos sons de -ny- seguits 1a font: 1379
Body
    masculí
  1. antigament Monsenyor.
  2. Tractament que hom donava als cavallers, als ciutadans o burgesos honrats i a altres membres de la mà major.
  3. [abreviatura Mn.] Tractament que hom dona actualment als sacerdots.
    1. Persona a la qual hom dona el tractament de mossèn.
    2. especialment Sacerdot.