■ mortal

Etimologia: del ll. mortalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Subjecte a la mort.
    2. adjectiu i masculí i femení En contraposició a diví o a immortal, dit dels homes.
  2. adjectiu
    1. Que causa o pot causar la mort. Una ferida, una malaltia, una metzina, mortal.
    2. hiperbòlicament Que fa sofrir enormement. El rapte del seu fill va ésser un cop mortal per a ell.
    3. figuradament Que causa la destrucció, l’anihilament. Una mesura mortal per a l’economia.
    4. figuradament Que va fins a desitjar la mort d’algú. Són enemics mortals. Es tenen un odi mortal.
    5. pecat mortal cristianisme Pecat que causa la mort de l’ànima (oposat a venial).