■ morir

Etimologia: del ll. vg. morīre, ll. mori, íd. 1a font: s. XII
    verb [p p mort -a]
    1. intransitiu Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d’una desgràcia, d’un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam.
    2. pronominal No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots.
    3. pronominal hiperbòlicament Dona’m aigua: em moro de set. Pobra gent: es moren de gana. Ens moríem de riure. Morir-se de desig. Es moria per veure-la.
  2. intransitiu figuradament
    1. Cessar d’ésser, de funcionar. Costums que morien.
    2. Acabar el seu curs. Aquesta carretera mor a Tavertet.