■ monjo

Etimologia: del ll. vg. monĭcus, del ll. td. monăchus, íd., i aquest, del gr. monakhós ‘sol, solitari’, der. de mónos ‘un, sol’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. religió
    1. Religiós d’un orde monàstic.
    2. monjo blanc Cistercenc.
    3. monjo negre Benedictí.
  2. catolicisme Antic càrrec eclesiàstic existent a les parròquies, catedrals o col·legiates, que tenia l’obligació d’obrir i tancar les portes del temple, tocar les campanes, assistir els rectors i celebrar o fer celebrar la missa matinal.
  3. construcció
    1. Barra estructural que uneix el vèrtex d’una encavallada de fusta per a coberta, on es troben els dos vessants, amb el centre del tirant.
    2. Element vertical i cèntric que suporta una estructura de pavelló o els esglaons d’una escala de cargol.