■ moniato

Partició sil·làbica: mo_ni_a_to
Etimologia: del cast. boniato, aparegut a les Antilles, d’origen incert, potser ni tan sols indígena 1a font: 1868, DLCo.
    masculí botànica i agricultura
  1. Planta herbàcia amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, de la família de les convolvulàcies (Ipomoea batatas), amb les flors blanques i els fruits en càpsula.
  2. Tubercle del moniato.