■ moneda

Etimologia: del ll. monēta, sobrenom de la deessa Juno, aplicat després al seu temple on es fabricà moneda i d’aquí passà a designar la mateixa moneda 1a font: 1251
    femení
    1. numismàtica i economia Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
    2. Part de l’oferta monetària d’un país composta de bitllets més moneda metàl·lica i que també es denomina efectiu en mans del públic.
    3. Unitat monetària pròpia d’un país.
    4. moneda convertible Moneda que pot ésser intercanviada pel seu detentor, dintre uns límits de quantitat determinats, per l’equivalent en moneda d’un altre país al tipus de canvi establert entre ambdues.
    5. moneda de compte numismàtica Representació d’un valor monetari molt superior al de la moneda corrent, usat per a expressar quantitats molt elevades.
    6. moneda digital (o virtual) economia Unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per internet.
    7. moneda feble Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre’l constantment en relació amb les fortes.
    8. moneda forta Moneda que té un valor estable en el mercat internacional de canvis o una consolidada tendència a revaluar-se respecte a les altres monedes.
    9. moneda menuda numismàtica Moneda de més ínfim valor.
    10. moneda menuda per extensió numismàtica Moneda divisionària.
  2. figuradament
    1. ésser (alguna cosa) moneda corrent Ésser corrent, habitual.
    2. pagar (algú) amb la mateixa moneda Tractar-lo d’una manera que correspon al tracte rebut d’ell.
  3. plural botànica i jardineria Setins.