■ modulació

Partició sil·làbica: mo_du_la_ci_ó
Etimologia: del ll. modulatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. música Acció de passar d’una modalitat o d’una tonalitat a una altra.
  2. fonètica, fonologia Ús de formes que només apareixen en una successió gramatical de morfemes (accent, entonació, etc.).
  3. telecomunicacions
    1. Procés mitjançant el qual és modificada alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor fins a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
    2. modulació d’amplitud [sigla AM] Modulació que actua sobre l’amplitud de l’ona portadora, fent-la variar segons la informació que hom vol transmetre i sense modificar-ne la freqüència.
    3. modulació de freqüència [sigla FM] Modulació que actua sobre la freqüència de l’ona portadora, fent-la variar segons la informació que hom vol transmetre i sense modificar-ne l’amplitud.