■ modest | modesta

Etimologia: del ll. modestus, -a, -um, íd. 1a font: 1472
    adjectiu
    1. Que no sent, no mostra, una alta opinió de si mateix, no orgullós, no vanitós. No es fa valer perquè és massa modest.
    2. per extensió Que és signe de modèstia, que revela modèstia. Un posat modest.
    1. Mancat de luxe, fastuositat, esclat, etc. Vestia d’una manera modesta. Un piset modest. Una rebuda modesta.
    2. Moderat, limitat. Pretensions modestes.
    3. Poc considerable. Una renda modesta. Acceptem aquest modest present.
    4. D’una categoria social, econòmica, poc rellevant, bé que no absolutament inferior. Un home de condició modesta. Una família modesta. Un modest menestral.