Es mostren 2 resultats

■ mocar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mocar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de moc 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb
    1. transitiu Netejar el nas de mocs expel·lint amb força l’aire pel nas o prement el nas amb els dits, un mocador, etc. Té el mocador, i moca aquest menut!
    2. pronominal Aquell brut es mocava amb el tovalló.
    3. no mocar-se amb mitja màniga figuradament Ésser esplèndid, no ésser mesquí.
  2. transitiu
    1. figuradament Donar un moc, un miquel (a algú). Si hi vas amb aquesta proposta tan poc consistent, et mocaran.
    2. Desairar o donar una sorpresa desagradable. Sempre en tenia una de fresca per a mocar els vianants.
    3. deixar (o quedar) mocat (algú) Donar (o rebre) un moc.
  3. transitiu esmocar1.



    4. Vegeu també:
    mocar2

■ mocar1

verb transitiu Netejar el nas de mocs expellint amb força l’aire pel nas o prement el nas amb els dits, un mocador, etc Té el mocador, i moca aquest menut pronominal Aquell brut es mocava amb el tovalló no mocar-se amb mitja màniga figuradament Ésser esplèndid, no ésser mesquí transitiu figuradament Donar un moc, un miquel a algú Si hi vas amb aquesta proposta tan poc consistent, et mocaran Desairar o donar una sorpresa desagradable Sempre en tenia una de fresca per a mocar els vianants deixar o quedar mocat algú Donar o rebre un moc transitiu esmocar 1 Vegeu també…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mocar2

■ mocar2

verb transitiu esmocar 2 Vegeu també mocar 1
Informació complementària
Traducció