■ mitger
| | mitgera

Etimologia: de mig 1a font: 1459
  1. adjectiu
    1. Situat al mig, al centre d’altres coses.
    2. construcció Dit de l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües. Paret mitgera.
    3. servitud de mitgera dret Servitud real que consisteix en la copropietat de la paret o de la tanca que separa dues propietats contigües.
  2. masculí i femení Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges.
  3. masculí dansa Ballador de contrapàs que se situava aproximadament a la meitat del rengle i impulsava els balladors cap a la dreta o cap a l’esquerra.
  4. metrologia
    1. masculí Mesura de vi equivalent a vuit porrons.
    2. femení Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.
  5. masculí i femení oficis manuals El qui fa o ven mitges de seda, fil o cotó.