■ mirar

Etimologia: del ll. mirāri ‘admirar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Què mires? Mirava la teva corbata. Si ho mires de tan lluny, no veuràs res. Mira per aquesta escletxa. El fa posar nerviós que el miri de fit a fit.
    2. pronominal Es passa el dia mirant-se al mirall.
    3. usat absolutament Mirar guerxo.
    4. ésser de mira’m i no em toquis irònicament Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin.
    5. mirar contra el govern figuradament Mirar guerxo.
    6. mirar de bon ull (algú) Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor.
    7. mirar de dalt a baix (algú) figuradament Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu.
  2. intransitiu Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya.
    1. transitiu Observar, examinar, amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge.
    2. transitiu figuradament Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Ara mireu si tinc raó.
    3. pronominal figuradament Considerar, tenir una idea, una opinió, un judici, d’algú o d’alguna cosa. No sé com t’ho mires, però em sembla que t’equivoques.
    4. es miri com es vulgui (o mira-t’ho com vulguis) Des de qualsevol punt de vista. Es miri com es vulgui, la teva actitud és intolerable.
    5. mirar prim figuradament Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l’exigència, en el judici, etc., d’alguna cosa.
    6. mirar-s’hi (a fer una cosa) figuradament Pensar-s’hi molt abans de fer-la.
  4. figuradament
    1. transitiu Procurar, provar, fer els possibles. Mira si pots fer-ho. Aquesta tarda miraré de venir. Mira que no t’hagin de renyar.
    2. transitiu Anar amb compte, parar esment, fer atenció. Mira que cauràs.
    3. mirar-s’hi (en fer una cosa) Fer-la posant-hi molta cura, procurant que sigui perfecta.
  5. figuradament
    1. transitiu Atendre a alguna cosa, tenir-la en compte, fer-ne cas. No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica.
    2. mirar per (algú) Procurar per ell, obrar en benefici seu. No espera res dels altres i només mira per ell.
  6. intransitiu Estar situat de cara a, girat devers. La façana que mira a la plaça. L’agulla imantada mira al nord.