■ ministre | ministra

Etimologia: del ll. minister, -tri ‘servidor’ (cf. menester) 1a font: s. XIII
  1. masculí i femení
    1. Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d’un superior.
    2. ministre de Déu (o de l’Església) catolicisme Prevere.
    3. ministre de l’altar (o ministre sagrat) litúrgia Sacerdot que oficia a l’altar o assisteix el celebrant principal.
    4. ministre del sagrament Persona que en nom de Crist, i substituint-lo, administra un sagrament.
  2. masculí i femení En certs ordes religiosos, hospitals, etc., persona que n’administra els béns.
  3. masculí ictiologia Fadrí.
  4. masculí i femení
    1. ciències polítiques Cap de cadascun dels departaments en què es divideix la governació d’un estat.
    2. ministre de jornada dret constitucional Membre del govern encarregat de despatxar amb el cap de l’estat durant els viatges o les vacances d’aquest.
    3. ministre diplomàtic dret internacional Agent diplomàtic.
    4. ministre plenipotenciari dret internacional Agent diplomàtic que en l’escalafó segueix l’ambaixador i té plens poders del seu govern per a representar-lo prop d’un govern estranger.
    5. ministre sense cartera dret constitucional Membre del govern que no té al seu càrrec la direcció de cap departament.
    6. primer ministre dret constitucional Cap o president del govern.