■ miniatura

Partició sil·làbica: mi_ni_a_tu_ra
Etimologia: el sentit de ‘cosa menuda’, impropi, prové del fet que les miniatures eren ornamentacions i figures de proporcions reduïdes que solien il·lustrar els pergamins antics i també de l’influx de mots com diminut, disminuir 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. art Tipus de retrat conreat principalment a partir del segle XVI, en especial per a medallons i per a decoració d’objectes.
  2. bibliografia Pintura de figures petites, ornaments, etc., feta sobre pergamí, vitel·la, etc., en els manuscrits medievals, en els missals, etc.
    1. per extensió Nom aplicat a allò que és molt petit dins la seva espècie.
    2. en miniatura En proporcions reduïdes, a escala reduïda. Un tren, un vaixell en miniatura.