■ minar

Homòfon: minà
Etimologia: de mina1 1a font: 1444
    verb transitiu
    1. construcció, mineria i tàctica Fer una mina o mines en un terreny, sota una fortificació, etc. Havien minat la muralla per volar-la.
    2. per extensió El mar va minant el faralló.
    3. ciències militars Col·locar mines explosives en un lloc. Minaren el port. Un terreny minat.
  2. figuradament Afectar, d’una manera latent, la fermesa, el bon estat, etc., d’algú o d’alguna cosa. Tot aquest treball de sapa tendeix a minar el règim. La malaltia que el mina. El corc de la gelosia minava la seva felicitat.